Xavier Izquierdo
Arquitecte tècnic Expert en AAPP i Ciutats intel·ligents
Davant dels processos de transformacions globals en tots els àmbits: socials, econòmics, mediambientals o polítics, les ciutats hauran de fer front a nous reptes
Aquesta és la pregunta que es fan la majoria dels Ajuntaments i AAPP de Catalunya a hores d’ara; la resposta l’hem de cercar en la reflexió d’un concepte clar: perquè el món està canviant i cal prendre les mesures adients fer fer-ne front als nous reptes urbans.
Fins al 2009, la població a les zones rurals superava a la de les zones urbanes, a on vivien un 30% el 1950. Actualment, aproximadament el 55% de la població mundial viu a les ciutats, i es preveu que creixi a gairebé el 70% el 2050. Gran part del creixement de les poblacions urbanes es produirà a l’Àsia i l’Àfrica, especialment a la Xina, l’Índia i Nigèria, on les taxes de fecunditat continuen sent elevades. L’ex-alcalde de Denver, Wellington E. Webb, a la conferència d’Alcaldes l’any 2000, va dir que si el món del segle XIX va ser el dels imperis, i el segle XX el dels Estats-nació, el segle XXI serà el de les ciutats. El mateix concepte esmenta en el seu llibre “The Nation City. Why Mayors are now running the world” (La ciutat nació. Per què ara els Alcaldes estan dirigint el món).
Davant dels processos de transformacions globals en tots els àmbits: socials, econòmics, mediambientals o polítics, les ciutats hauran de fer front a nous reptes, que no seran res més que l’aterrament d’aquests conceptes a la realitat, és a dir als pobles, ciutats i territoris a on vivim.
El canvi climàtic, la nova economia, les crisis econòmiques, socials o pandèmiques seran els nous reptes als que hauran de fer front les ciutats amb noves eines, com ara la circularitat dels bens i els serveis, una mobilitat sostenible, la digitalització laboral, personal o social o uns nous paràmetres socials. Les ciutats deixaran de centrar la seva activitat en la seva pròpia expansió geogràfica, per ocupar-se del seu “interior”, amb una mirada introspectiva, mirarem cap a dins de les nostres fronteres físiques, en comptes de fer-ho expansivament cap a en fóra.
El sorpasso tecnològic que ha posat davant dels objectius el vehicle, s’haurà de corregir, la tecnologia serà l’eina que ens permetrà plantejar-nos objectius inimaginables fa pocs anys, però no serà mai l’objectiu en si mateixa, com en un inici es va plantejar erròniament.
I quins seran els objectius? Els de sempre, les persones, els ciutadans; el nostre benestar i la implantació d’una societat més equitativa i justa, objectius que és cristalitzen en els 17 ODS de l’Agenda Urbana d’UN Habitat, que té com a gran èxit, posar d’acord diversos països, cultures i religions.L’emmarcament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides permet demostrar com, a través d’una acció local, contribuïm a la solució d’un problema global, i alhora s’aplica la metodologia de participació, governança i seguiment de projectes.
Així doncs, ja tenim definit el més complicat, els objectius, ara cal aterra-los i fer-los efectius, i això ho farem amb la definició d’aquestes Agendes Urbanes, que s’alinearan amb les d’àmbits governamentals de rang superior, com són: l’Agenda Urbana de Catalunya (en elaboració) , l’Agenda Urbana Espanyola, l’Agenda Urbana Europea i la Nova Agenda Urbana de les Nacions Unides; aquests fulls de ruta ens indiquen el camí per fer front als reptes dels que parlava al principi i, no menys important, defineixen les polítiques dels propers anys amb els objectius focalitzats al2030.
Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya.
Agenda urbana de Catalunya i Assemblea urbana de Catalunya: Actualment l’Agenda Urbana de Catalunya està en fase d’elaboració, contemplant els eixos temàtics següents:
Agenda urbana espanyola: Identifica un Decàleg d’Objectius de primer nivell, que desplega, al seu torn, un total de 30 objectius específics.
Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible 2030 – Agenda 2030 espanyola.
L’Agenda urbana per a la UE es va llançar el maig del 2016 amb el Pacte d’Amsterdam. Representa un nou mètode de treball a diversos nivells que promou la cooperació entre els estats membres, les ciutats, la Comissió Europea i altres parts interessades per tal d’estimular el creixement, la convivència i la innovació a les ciutats d’Europa i identificar i afrontar amb èxit els reptes socials.
Agenda 2030 de les Nacions Unides, que inclou els 17 ODS.
L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 -mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i les aliances. L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030. L’Agenda 2030 dona continuïtat a processos anteriors com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i l’Agenda 21.
