Ana Ladeiras
Economista, CEO AroundEuropeAdvisors.s
La pandèmia ens ha donat la possibilitat de redefinir el model turístic que volem per a les nostres ciutats
El març del 2020, el món ha iniciat un canvi que, per a molts, és un canvi civilitzacional, una nova era regida per nous valors, noves fórmules de convivència social i de nous padrons de treball.
Aquest mateix mes vam iniciar un intercanvi periòdic d’experiències i vivències entre experts i agents de turisme de tot el món, en trobades virtuals que anomenem “Tourism in FligthMode”. Aquestes trobades eren, per a tots, finestres obertes sobre tantes destinacions i regions, que ens permetien sentir i comparar impactes i reaccions a una pandèmia que va aturar completament la que probablement era, fins aleshores, l’activitat econòmica més dinàmica, competitiva i global.
Entre tots, observant de prop realitats tan diferents com la d’Amèrica del Nord i Romania, Portugal i Israel o Espanya i Tailàndia; va ser possible preveure un conjunt de tendències que, avui dia, s’han anat materialitzant. Hi havia (i hi ha) un conjunt de productes i activitats turístiques que representen un gran potencial en aquesta nova era:
- Productes i activitats premium, que per la seva exclusivitat estan a l’abast de pocs i pel preu són més resilients i adaptables a les necessitats (actives i passives) generades pel COVID, com són les mesures d’higiene i el distanciament, sense que això impacte en la qualitat de l’experiència turística.
- Turisme de natura, per representar tot allò que més desitgen les persones privades de la llibertat de moviment i confinades 24hores/dia (i molts dies…) amb el mateix grup de persones, per ser gaudit a l’aire lliure, en destinacions normalment no massificades i que, a més, s’associen a activitats dirigides a reposar la forma física i el bé estar mental i emocional (com el biking o el trecking).
- El turisme d’autocaravana, que afegeix a les característiques anteriors la possibilitat de viatjar a qualsevol lloc sense aforaments restringits, accessos condicionats i contactes multitudinaris.
- O els ara anomenats nòmades digitals, una agregació entre turisme i treball només possible per les eines digitals que la COVID ha popularitzat i la flexibilitat laboral ha permès.
Durant mesos, analitzem i acompanyem la consolidació d’aquestes i altres tendències, totes complementades amb valors transversals com la digitalització de la indústria i els seus actors (tant del costat de la demanda com de l’oferta), o de la sostenibilitat tan desitjada ja que era unànime la “certesa” de la importància de pandèmia per conscienciar la Humanitat del seu impacte a l’ambient ia les comunitats.
Però la gran qüestió que aflorava (i que continua damunt la taula) és el “I ara què?” Què faran ara els agents turístics amb aquesta informació i amb aquesta nova realitat? I principalment què faran les ciutats (en especial, les ciutats turístiques)?
Seguim en un període clau per al desenvolupament de la intel·ligència turística (part fonamental de l’Smart Tourism) perquè els agents i els productes cada vegada són més tecnològics, perquè els turistes són cada vegada més digitals, perquè es genera cada dia un conjunt molt significatiu. de dades que haurien de ser el suport de la presa de decisió i, principalment, perquè la pandèmia ens ha donat la possibilitat de redefinir el model turístic que volem per a les nostres ciutats permetent, així mateix, trobar el tan desitjat equilibri entre turisme i residents perquè el desenvolupament econòmic no estigui enfrontat amb la qualitat de vida.
Amsterdam és un exemple de com es va poder (i pot) aprofitar la pandèmia per fer de les ciutats millor ciutats. La COVID19 ha estat a l’origen del seu model City Doughnut que també implica un nou model de turisme. Mesures com la no obertura de nous hotels al centre de la ciutat i les botigues de souvenir al Red District, l’increment del preu del taxi a la nit o l’obligació de lliurament dels romanents d’hotels, restaurants i cafès a les associacions de suport als més desafavorits són algunes de les mesures preses. El turisme ideal deixa de ser “solament” sostenible per ser col·laboratiu, circular, inclusiu i regenerador (on res no es perd o es rebutja).
Nous conceptes com el “fairbnb” tenen un lloc cada cop més important en la decisió del turista.
La implementació d’aquest model estarà, en qualsevol cas, basada en la intel·ligència de la ciutat (i en el cas del turisme, en la intel·ligència turística) sinó per la seva filosofia en si mateixa, per requerir una monitorització permanent dels seus indicadors de referència . La comunitat i la col·laboració són el cor del model.
Amsterdam va ser la primera. Brussel·les, Melbourne o Berlín seran les següents. A Portugal ja s’ha engegat la Xarxa Portuguesa de l’Economia Doughnut. Barcelona està iniciant el camí cap a aquest nou model econòmic. Seguirem amb atenció l’impacte d’aquests nous enfocaments a l’activitat turística.
