Hildebrand Salvat
Expert en Investigació Sociològica i de mercats.
Des de les ciutats i les administracions territorials cal observar molt bé i prendre consciència del rol que els pobles juguen en l’ecosistema global
La tendència a la concentració de la població en grans ciutats
La població ha tendit a concentrar-se en les ciutats i les grans ciutats i aquesta tendència de concentració de la població s’espera que continuí en els propers anys.
Hi ha un conjunt de factors que afavoreixen la creació i generació de ciutats i grans ciutats. Una major oferta de serveis, recursos, oportunitats laborals, …
La gestió de la ciutat també pots ser més eficient en la prestació de serveis o en la pròpia organització. Una gran ciutat també pot fer moltes més inversions i en un context de canvis tecnològics es pot comprovar que una ciutat té la capacitat per incorporar abans tecnologies i nous serveis.
Aquest avantatge que proporciona la dimensió és encara més notable quan parlem de dades i de digitalització. El retorn que té per una gran ciutat la inversió que fa en posar sensors als semàfors, o analitzar informació és molt més gran que el retorn que pot tenir per una ciutat petita o per un poble.
La visió de l’altre extrem
Des de la perspectiva de les ciutats, hi ha un repte en assumir aquests canvis, els increments de població i la seva derivada en termes de sostenibilitat. Però és en l’altre extrem de l’eix, on el repte es torna en amenaça o problema.A Espanya, cada cop més es parla de la idea de “La España vaciada” i aquesta idea, té translació a moltes altres parts del mon, i també a Catalunya.
Municipis de l’interior, de muntanya, lluny de les ciutats, amb infraestructura insuficient i mancats de serveis bàsics i sobretot, sense la capacitat de crear llocs de treball o de fixar la població al seu territori.
Aquesta problemàtica té una derivada en l’activitat agrícola, que va desapareixent per manca de competitivitat i de relleu. No és el mateix problema, però hi està estretament lligat. L’efecte va més enllà de les economies familiars i té conseqüències en mantenir el territori en condicions, en l’adaptació al canvi climàtic o en reduir el risc d’incendis.
Un problema global.
En un mon laissez-faire, es podria deixar que els pobles s’abandonin o que es quedin en un estadi tecnològic del segle XX. Però des de les ciutats i les administracions territorials cal observar molt bé i prendre consciència del rol que els pobles juguen en l’ecosistema global.
El cas específic a les Terres de l’Ebre.
Al 2021 Ceres ha col·laborat amb la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV i l’Observatori Socioambiental de les Terres de l’Ebre per entendre les causes del despoblament de les Terres de l’Ebre (TE) i aprofundir-hi. Els objectius de l’estudi inclouen tant trobar els motius que porten a moltes persones ebrenques a marxar, com trobar aquells motius queles arrelen al seu territori i que, per tant, poden convertir-se en factors d’atracció o retenció.
L’estudi es planteja consultant mitjançant enquesta a les dues poblacions i la contraposició dels resultats :
1) RESIDENTS: Els qui actualment resideixen al Terres de l’Ebre.
2) NO RESIDENTS: I els qui, nascuts a TE, ara resideixen fora.
Per tal de fixar la població als pobles caldria des de les administracions assegurar que hi ha oferta bàsica de serveis públics i privats
Imatge del territori de les Terres de l’Ebre
Els dos col·lectius destaquen alguns aspectes positius compartits en relació a la imatge de les Terres de l’Ebre, com el paisatge, la tranquil·litat o la qualitat de vida. Tanmateix, per als no residents, el caràcter de la gent o la gastronomia eren també punts forts de la imatge de les Terres de l’Ebre, mentre que per als residents aquesta destaca la proximitat geogràfica del mar i la muntanya.
Pel que fa als aspectes negatius que defineixen la imatge de les Terres de l’Ebre, ambduespoblacions identifiquen la manca d’oportunitats laborals com el més important, que destaca encara més entre els no residents. A més, les persones residents, hi afegeixen els problemes de comunicació.
Per tal d’anar una passa més enllà, es va aplicar una metodologia d’anàlisi multivariant que permet identificar quines actituds discriminen més entre les dues poblacions (anàlisi discriminant). La manca d’oportunitats laborals és el factor més discriminant de tots els analitzats. Destaquen també per la seva importància i un major acord per part dels no residents l’habitatge més assequible, creença de que fora de Terres de l’Ebre es viu millor, més proximitat amb la gent i formació universitària menys prestigiosa.
D’altra banda, la població resident destaca per una major acord en la visió sobre la formació professional diversa, la suficient oferta de treball qualificat i la millor qualitat de vida a les TE.
Motivacions per emigrar
El 60% deles persones no residents indiquen que tenir més oportunitats laborals va ser un dels motius principals que els va fer marxar. Seguit de trobar un lloc de treball més especialitzat, en la mateixa línia però amb un matís important, no es tracta de tenir feina, sinó de tenir una determinada feina. Apareixen també motius relacionats amb la formació en tercer i quart lloc: disposar de més varietat formativa i formació de més qualitat..
En canvi, entre les persones residents, moltes s’han quedat o han tornat per temes familiars, per viure en un ambient més tranquil o per tenir millors condicions de vida. Però també hi ha qui ha tornat per motius estrictament laborals, el que obre una porta a revertir la tendència actual.
Propostes
L’estudi ajuda a veure queles polítiques per reduir el despoblament haurien de ser prioritàries (han de formar part de les polítiques públiques) i haurien d’anar en la línia d’ajudar a generar oportunitats laborals.
És ben evident que més enllà del turisme i de la producció agroalimentària, el context actual Covid, però també les possibilitats que permet el teletreball, s’obren noves oportunitats per al repoblament rural. Per fer-ho cal que el conjunt del territori tingui bones infraestructures de telecomunicacions.
I per tal de fixar la població als pobles caldria des de les administracions assegurar que hi ha oferta bàsica de serveis públics i privats (escoles, metges, caixers automàtics, comerços d’alimentació,…)
Per últim també caldria apostar per recuperar el sector primari i permetre que les persones que hi treballen es puguin guanyar la vida, donat per fet que col·laboren en el manteniment del patrimoni i valor del conjunt del patrimoni natural.
